martes, 12 de septiembre de 2017

1 d'octubre de 2017

tot és com una taca fosca
en un horitzó de ferro
hi ha una patina d'òxid
que empastifa les ànimes
el silenci esdevé irrespirable

sense ni mar ni blau ni peixos ni plata
t'obliguen a viure una vida
que a ningú no li cal viure

a l'altra vorera beneits panxuts
canvien cerveses de franc per insults
analfabets de llengua lleugera i alcohòlica
ni res ni ningú no ens respecta
vivim a l'època del blues de cotó

ens crèiem humans i érem seus
no volien humans ens volien seus
no érem res que no fos volgut per ells
no érem res

la tardor recent
de llevantades humides

vam albirar el món ample
vam saltar la tanca menuda
i vam fer via de llibertat
el nostre silenci
tenia lletra i música i colors
i va cridar més que el seu feixisme

tot era com una taca fosca
en un horitzó de ferro
hi havia una patina d'òxid
que empastifava les ànimes
el silenci esdevenia irrespirable

ara tot és llum
i el futur és nostre




No hay comentarios:

Publicar un comentario