a mitges

sobre la taula va quedar
el darrer tall de pastís
cap dels dos no el va gosar tocar
per si a l'altre li venia de gust
es va assecar i enverdir
s'hi van posar mosquetes hostesses
seduïdes per aquella dolçor ja rància
que de seguida esdevingué pedra
dies després encara hi era
per si et venia de gust
encara hi és

acordava lletres i cançons taral·lejant-les
amb aquells dits maldestres 
que no van saber mai fer ritme de guitarra

trossos d'amor que ens quedaven per recórrer
paraules de sempre que expressaven noves maneres
silencis que no vam saber callar
llàgrimes a la galta de l'altre que no vam saber veure 
aquells petits pecats que no vaig gosar confessar-te
camins circulars i dreceres que no portaven a enlloc
no calia anar enlloc
tu eres el lloc

visc
extirpant-te de la memòria per albirar futur
mentre navego per entre fracassos
que homenatgen la teva pèrdua
i et fan eterna