escolta la nit
en el silenci de la lluna plena
Júpiter passeja per un horitzó equivocat
a la Terra
una remor recurrent
se'm desprèn del magí
no l'he sabut parar mai
mai no he sabut com parar-la
i es desboca en fressa esgarrifosa
fèiem festa de totes les vergonyes
mentre la timidesa se'ns fonia
i l'amnèsia ens ho negava tot
per sort
No hay comentarios:
Publicar un comentario