testament vital

doneu-me un cel ample i amable
blau
d'aquell color dels ulls que semblen sincers
deixeu-me recollir els trossos de mi
que la vida m'ha anat perdent

i quan se m'amagui la darrera identitat del record
oblideu-me també
abandoneu el meu cos en la introspecció de les nits
que només us evoqui en un silenci
en un d'aquells silencis
que en vida
tantes vegades vaig trencar
amb més sornegueria que tendresa

només vivim mentre som
només és vida si som capaços

quan em quedi el cos orfe d'ànima
i el meu record buit de memòria
i en mirar enrere no reconegui cap petjada
apagueu-me la flama
i doneu la meva darrera renda
a qui hagi tingut el valor de fer-ho
no em sentiu pena
ni cal
ni la mereixo
porto massa vides a l'esquena
amb més sornegueria que tendresa