rosa

ens vam descobrir 

en sensacions antigues
que per oblidades 

creiem perdudes 
ens vam agradar prou

com per surfejar les pors

feiem cau sota els llençols
i estremien els cossos a ritme
de l'eterna dansa
sense tenir mai prou prou

després la nit passava obaga i lenta
teníem limitacions desincronitzades
i l'insomni ens multiplicava la presó
aquella coqueteria de la vesprada
es llevava inexpressiva freda distant
la frivolitat no aguantava la mentida
i els impossibles feien cua 

per torturar-nos un rere l'altre

vivies al costat del riu
a ritme i fressa de resclosa
la saligarda vessava
en decantació obscena
de l'Osona dels bisbes
al mar de llibertats
en camí de ribera desirgada

arrossegava boires i pecats
i tu aprofitaves per volar l'estel
amb ball de sexe tendre
mentre te'n reies de calors i freds

el temps passava massa de presa 

i tot feia olor de rosa brillant