dos cossos

et veia en el teu sepulcre de records
amb la pell ferida
esquerdada com un erm d'agost
blanca i freda com la neu antàrtica

no gosava de prendre't
perquè la meva funda de molsa
és plena de punxes d'esbarzer amb sal

et faria un mal innecessari

per lluny que siguis de cap dolor