horabaixa

he vingut fins aquí per ser feliç
he travessat el cor del coll
per prendre't de la mà i recórrer
el passeig suau de la platja generosa

deixo enrere les ametistes de la muntanya
les avetoses i les fagedes de fades
les molses i floridures que conten faules

descuido el record isard de les enfilades

i les baixades temeràries pels torrents

presos de les mans passegem
des d'albes de sols entelats 

a horabaixes de llunes esvaïdes

a recer de barrets esfilagarsats

amb l'aire fi eixugant-nos la suor

poca conversa només paraules

com si ens ho tinguéssim tot dit

sense gaires forces d'enyor
només forçar l'avui de cada dia

asseguts a peu de roques

escoltem l'alenar de les ones
mentre esperem quiets

l'arribada dels silencis