mentre les felicitats mútues
semblaven rajar plaers amunt
el dubte de sempre em corcava
s'amagava en els teus silencis
i em llençava pendís avall
et necessitava viva
perquè en un instant d'expressió
em poguessis jutjar sencer
més enllà d'aquells cossos
perquè en un instant d'expressió
em poguessis jutjar sencer
més enllà d'aquells cossos
que ens feien esclaus
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.