que fornies amb un gust intens
fent sofregir totes les verdures
en aquell oli d'or que et feies portar
de les contrades més interiors
on la vida no era fàcil
després ho bullies l'estona justa
i en acabar ho amanies
amb aquella nata insana però saborosa
després vam fer la tarda
amb el passeig de ribera
el que havíem repetit mil vegades
del que coneixíem totes les pedres
les races i les nissagues dels arbres
després vam fer la tarda
amb el passeig de ribera
el que havíem repetit mil vegades
del que coneixíem totes les pedres
les races i les nissagues dels arbres
que flanquejàvem aquella riera seca
els esbarzers jugaven a amagar-nos
els corriols que anaven canviant
alguna vegada ens havíem perdut
els esbarzers jugaven a amagar-nos
els corriols que anaven canviant
alguna vegada ens havíem perdut
i havíem de tornar sobre les passes
per recuperar direccions i sentits
durant la caminada obríem converses
sense espantar-nos de cap tema
el xerrameca ens trobava
la part més apassionades de tots dos
alçàvem el volum i to de la veu
perquè confoníem raó amb força
preníem formes irades per fer-nos
les preguntes de sempre
durant la caminada obríem converses
sense espantar-nos de cap tema
el xerrameca ens trobava
la part més apassionades de tots dos
alçàvem el volum i to de la veu
perquè confoníem raó amb força
preníem formes irades per fer-nos
les preguntes de sempre
esperant respostes que no tindríem mai
tot plegat és més orgull que veritat
fèiem la tornada en silenci
posàvem pell a les ferides
la nit ens esperava sense presa
amb una cervesa fresca al ras
i un sopar lleuger
que ens deixava regust de gana
eren estones de conversa banal
posàvem pell a les ferides
la nit ens esperava sense presa
amb una cervesa fresca al ras
i un sopar lleuger
que ens deixava regust de gana
eren estones de conversa banal
de recollir taula i fregar plats
posàvem alguna pel·lícula
que acabàvem deixant a mitges
perquè no ens feia el pes
anàvem a dormir a hores no trobades
les nostres vetlles i sons no coincidien
ja ens les sabíem i les rèiem
a l'endemà em llevava més d'hora
posàvem alguna pel·lícula
que acabàvem deixant a mitges
perquè no ens feia el pes
anàvem a dormir a hores no trobades
les nostres vetlles i sons no coincidien
ja ens les sabíem i les rèiem
a l'endemà em llevava més d'hora
llegia diaris per aprendre món
mentre esperava que t'alcessis
esmorzàvem amb més cafè que mos
i tot seguit marxava ple d'agraïment
pel tros de vida compartit
mentre repassàvem agendes mentals
per a una propera cita sense data
que tots dos sabíem que no trigaria
pel tros de vida compartit
mentre repassàvem agendes mentals
per a una propera cita sense data
que tots dos sabíem que no trigaria
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.