joguines

I

avui la nit és plena de lluna
i fa una llum platejada
que dibuixa horitzons de pau

fa un fred tou

que es desprèn fàcil del cos

II

feia tanta lluna plena

que les formigues treballaven

amb barret de palla

i ulleres foto-protectores

III

va dona no t'enfadis

prou pena de dilluns patim

IV

se'm fan difícils els tudons

parrupen pel jardí de casa

com si tot jardí fos seu

com si tota casa fos seva

sigui estiu o sigui primavera

sense treva

V

potser la felicitat

és l'equilibri tediós

entre el que tinc

i el que necessito

poder la felicitat

és l'equilibri tediós

entre el que tinc

i el que desitjo

possiblement la felicitat

és l'equilibri tediós

entre el que necessito

i el que desitjo

sigui com sigui

no és felicitat sense tu

VI

el descans està sobrevalorat

fins que la depressió

et fa presoner del llit

VII

enfilo direcció a la lluna

quan hi arribi

espero que encara hi sigui