gebre

el matí de gebre
omple el prat de diamants i silenci
només es mou l'estol d'ocells
que dansant cerquen la menja
sobre el tou de fulles caigudes
dels faigs somorts i nus de fred
entra l'hivern com un passeig suau
rere la tardor de desitjos tardans
si la vida dura un any ja s'acaba

Gavarres

un cop de vent
em durà mar endins
en barca nua i sense compàs
allà viuré en soledat pregona
com la que em desperta cada dia

a peu de platja amb el so del terral

que vesa des de les Gavarres
i trenca silencis dels rodals gebrats

enamorar-se

ja ens ho hem dit força vegades
no ens enamorem de qui convé
sinó de qui ens enamorem
això ens passa sovint a tu i a mi
això ens separa ara a tu i a mi

ser-hi

hi seré
de recer en el fred
de cobert a la pluja
escoltant-te les pors
present a la soledat
manyac silent a la tristor
t'abrigaré la nuesa
a la distància del cor
batrem impossibles
i fins que la malaltia
no ens faci mortals
ens ho farem durar

et faré

a la pluja de cobert

et faré

en el fred de recer

pobresa

visc en un món mentit
que em foragita dels dominis
el que m'és propi
ja no hi és
tot es declina en passat
tot conjuga amb impotència
el que vaig obtenir
amb benefici de feina
m'ha estat espoliat
per un destí no sempre injust

aquell patrimoni
beneït del meu desig

cau amb la pluja esbojarrada
barrancs avall camí de mar
ara ja res no em pertany
viatjo nu i sense recer
sota sòrdida intempèrie
penitent de no sé quins pecats
a mercè de caritats gasives
enmig d'oblits dolorosos

no necessiten cap presó

tenen tot el món on fer-me pres

ja res no és meu

ni l'aire que aleno

ni la soledat

que em despulla

solc

el solc dels anys

ens llaura destins

pell endins

fins als budells 

el silenci germina

en els cementiris

on pecats falsos
omplen tombes

mentre carrers ufans

vessen pecats

inexpiables

i sense càstig

tu i jo ens mirem

entre arrugues i rialles

repassen el món

i llaurem el nostre endins

amb feliç impotència

Nadal bisil·làbic

és Nadal
i ens ho diu
un xic de fred
un tou de neu
un bri de glaç
i un any nou
a punt de ser

pit-roig

sé que hi és
quan la branca es mou
i no hi ha bri de vent

invisible a ulls maldestres
té color de llums i ombres
de camuflatge pel jardí

ell sempre em sap
i si per atzar m'hi atanso
em fuig espantadís

jo només el sé
quan refila el cant
el més bell de la contrada

onada

ona onada
bressola la platja
oreig oratge
pentina mars de blats
amor amada
balla'm la ballada

l'ona l'onada
bressola la platja
l'oreig l'oratge
despentina el bosc
amor amada
sacsegem el cor

t'estimo

t'estimo perquè ets on m'han passat coses
ets memòria en els records d'ara

t'estimo en la vida sorneguera
que ens feia patir més del que mereixíem

t'estimo fent l'amor al mar
a ritme d'onades i vingudes

t'estimo més del que és normal
per sobre de ser amics

t'estimo prou com per deixar

que el desig s'expressi

t'estimo prest a renunciar

moltes de les coses que era

t'estimo perquè amb tu

soc millor que sense

t'estimo per que tu i jo 

podem ser serfs de la nostra cura

t'estimo com fent l'amor al mar
a ritme d'onades i vingudes

amor

amada d'amor
amb admiració
de com m'agrada 

aquesta teva manera de ser
amb atracció
de cos a cos

sense tenir mai prou abraçada
amb afecte
perquè hi ets

quan et necessito i sempre

apòcrifs

i la serp li va donar a Adam

la recepta de la compota de poma

i Noè li digué a Déu

amb uns paraigües no faríem

i Abraham li digué a l'àngel
ara deixarem la feina a mitges

i Job no va tornar a menjar peix
en la seva curta vida

i Maria li digué a l'àngel
ni ho somiïs

i Judes va pensar

que hagués pogut treure més preu

i Jesús a la creu digué

vols dir que no en fem un gra massa

cal·ligrafia

petits velers omplen de regates al mar
al fons un vaixell de càrrega mandrós
escriu d'esquerra a dreta el seu destí

sense sortir-se'n de la línia de l'horitzó 

tristor

deixo de fer

moltes de les coses que he de fer
com a homenatge

a la meva depressió subtil

oracions

un sol tebi de tardor
ens acompanya en oracions paganes

Vinyoli

de Vinyoli m'agrada
que explica la natura
tal i com jo la visc

murs

amb les mans he produït i treballat
he construït somnis petris
he pastat morter de calç i sorra
per enfilar murs de pedra
que m'han fet de recer
i han aguantat les tempestes
ara la tempesta és dins
i els murs em son presó

sola

un dia gosaràs de venir sola
i aprendràs a estimar-me
encara que ja no hi seré

gàbia

prenc de la mà la meva gàbia
per fer un passeig de llibertat
jo sempre a punt de tornar dins
ella atenta per arrecerar-me

apostasia

la por és que tornin
les religions ràncies
oficiades en idiomes fòssils
plens de guerra i depravació

els miracles són de ciència
protegiu-vos de religions
i altres supersticions

tedi

els dies sense present
comencen a ser majoria
el futur només era miratge
el passat un record difós
prou acrític com per sentir-m'hi bé

cura

un dia guariràs les teves ales
i volaràs lluny

molt lluny
llavors
la felicitat serà el record de la cura

ombra

ara ets l'ombra
que em segueix allà on vaig
per davant o per darrera
segons sigui matí o tarda
l'ombra que em desapareix de nit
quan més et necessito