pobresa

visc en un món mentit
que em foragita dels dominis
el que m'és propi
ja no hi és
tot es declina en passat
tot conjuga amb impotència
el que vaig obtenir
amb benefici de feina
m'ha estat espoliat
per un destí no sempre injust

aquell patrimoni
beneït del meu desig

cau amb la pluja esbojarrada
barrancs avall camí de mar
ara ja res no em pertany
viatjo nu i sense recer
sota sòrdida intempèrie
penitent de no sé quins pecats
a mercè de caritats gasives
enmig d'oblits dolorosos

no necessiten cap presó

tenen tot el món on fer-me pres

ja res no és meu

ni l'aire que aleno

ni la soledat

que em despulla