estornells

I

el faristol cau a pes mort
la partitura s'escampa per terra
la música salta com un ressort a l'aire
s'envola feta un estol d'estornells
omple tot l'àmbit de possibles
balla la dansa de blau cel i negre ombra
tot fa olor de tarda de tardor prematura
i el silenci s'apaga fent una exhalació
el paisatge és la badia de Roses
vista des d'alçada de prínceps i reis

II

eren aquells paisatges en blau i negre
de tardes de tardor primerenca
els estornells omplien el cel

amb una música de cambra nostra 

i una dansa de fons d'ombres negres

III

eren tardes llargues com el silenci
desitjades com una música tendra
cobejades per les danses destres
que ballen cossos inversemblants
aprenents estilitzats de sàvia aptitud
fora els estornells compassaven
la coreografia infinita en blau i negre

IV

l'espectacle de balla era allà
en el cel del gran amfiteatre grec
que dibuixa la badia de Roses
aquella fèrtil mitja lluna despentinada
per una tramuntana que li bufa l'esquena

vista des d'alçada de prínceps i reis