Páginas

domingo, 20 de enero de 2013

Impossible

Et mentiria silencis si pogués dir-me teu
em faria acaronat com de nadó
viuria la nuesa de la llibertat segrestada
i el sempre seria la plaent presó
on envelliria amb lentitud cauta

Espurnejarien llunes i sols plens
en els finestrals ineptes de paisatge
T’escriuria poemes vacus
on ballarien colors esmorteïts.
Les pells apelfarien molses

La paraules xerrarien significats
a móns amagats mai viscuts.
Llavis maldestres tremolarien
en els cossos renunciats
i la son amagaria els somnis.

En no ser teu, en no ser meva
ens sabem que no som nostres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario