lunes, 28 de enero de 2013

Realitat

cargola’m cargols que m’afermin el magí
que s’apartin il·lusions descavalcades
desperta'm les raons de marcs lògics
descobrint-me savieses incontestables

separa'm de religions altives i absurdes
disfressades amb albes brunyides de lila
fabriquen litúrgies recurrents i paroxismes
imposen morals d'immoralitat maleïda

prescindeix-me de supèrflues supersticions
amagua'm màgies entrampades de porpres
i dels espectacles buits i fantasmagòrics
inaugura’m alguna veritat permanent
on l'opinió particular sigui només traça

mostra’m paisatges vius amb munts de neu
mars salats des d’on matinen albades
nens esparracats per les pols africanes
mares que fan de la llàgrima crosta

ensenyem què és l’amor amb altres
escolta’m les converses necessàries
gaudeix-me les dolces carícies tendres
siguem clares intel·ligències de futur

que el real sigui la fotografia del silenci
el sentiment expressi poesies noves
la història acoloreixi proses veraces
el tangibles corpòries immensitats

fes-me viu, fes-me present, autèntic
propietari de la meva pròpia memòria
que m’estimi compartir el món percebut
a la manera de l'ésser personal sencer i sincer

No hay comentarios:

Publicar un comentario