jueves, 25 de abril de 2013

no puc regalar-te la certesa


de fer-me teu en la traïdora nit tendre
i no poder sobreviure l'endemà amb el fracàs
quan deixis de mirar-me
amb aquests teus ulls que miren fons
quan no em permetis abraçar el teu cos emmotllat
o no besi el coll arrecerat encara
de mocadors de seda ampla
quan no podré posar els llavis
allà on corrien els plaers endormiscats
quan els meus dits no juguin
racons de les teves sensualitats
ni els teus cabells pessigollegin
la meva esquena descoberta nua
ni em marquis el negatiu del somriure
en algun tros del meu clatell
ni quan el teu sexe deixi d'embrutar-me de mel
ni quan torni a estar sol de tu

sabent-me perdut com sempre
negat entre tots els meus fiascos

potser només sigui el negre comiat d'ara
el que em permet d'arribar al demà blau

2 comentarios:

  1. me'l llegeixo i llegeixo, com quan llegia Pedro Salinas, buscant el que no dius, cercant la certesa que no regales....
    m'agrada.

    ResponderEliminar
  2. M'exageres tant con d'immensa ets. Gràcies

    ResponderEliminar