lunes, 22 de julio de 2013

érem de mar

érem de mar
tu i jo i tots dos
potser jo no era prou de mar
però tu m'hi vas fer
i tant que m'hi vas fer

érem del mar que ens ofrenava fruits viscuts
que salava els menjars prohibits pels metges
de la mar que entre xalocs i tramuntanes
parodiava els nostres estats d’ànim
que ens sagnava a diari albes lloades

érem del mar septentrional
d'aquell meridional país nostre
la mar que agenollava Pirineus que retien
paisatges parcs de platges i bellesa esquerpa

érem d’aquella mar que ens havia obert
les llibertats del món robades pel feixisme
el mateix mar aquell que ja més grans
ens feia aprendre ciències llunyanes
i ens desprenia la superstició a capes
el mar ens va cisellar i fer nous i ferms

érem de mar amor fins llavors
aquell maleït instant en què la terra et va prendre
i jo i tot vàrem deixar de ser teus
ara que a poc a poc oblido el mar
transito el temps i la distància
des del record líquid d'origen compartit
fins a la sòlida pedra on ets i m'esguardes


No hay comentarios:

Publicar un comentario