miércoles, 3 de julio de 2013

sense xarxes

equivocar-me i caure
una i una altra vegada
i cent i mil i cent mil
sense xarxes ni seguretats
esclafar el cos a terres
de dureses promiscues
ossos de vidre esberlats
les carns esquinçades
vessa sang de venes toves
i tot el dolor del món
a cada tros de mi
i el pitjor
la llàgrima del cor
que besa el fracàs

sargir-me la pell
comptar cicatrius tatuades
per tornar a començar
enfilar l'alçada
amb vertigen funàmbul
sense xarxes ni seguretats
amb l'equilibri coix
per totes les caigudes
amb més por que mai
sense forces per demà
em sé l'error però
et sé i hi ets i et reconec

hi haurà un dia diferent
en què tu em faràs ales
i em suspendran en l'aire
sense cap més caiguda
i t'envolaràs amb mi
i ens naixerà la felicitat
de cuidar-nos junts
sabent-nos nostres
amb una eternitat gelosa
per testimoni

m'estimo una història plena
de la sensualitat dels errors
que corregiré amb tu

1 comentario:

  1. eduard jo vull ser-hi aquí dins teu, no pensis malament, dins la teva ment, dins el teu cor, cuidant l'ànima corpresa d'emocions, que quan cremen, es deixen anar com tu ho fas.
    una besada, de les dolces, de les que vull quan enyoro estar a prop.

    ResponderEliminar