si tornes

I

si tornes
tinc per a tu
la ciutat dels prodigis
una viatge a l'Orient
un sac de paraules lluïdes
una certa seguretat en futurs domèstics
i un perquè del teu somriure

si no tornes també

II

passejar-nos
per la vella ciutat
buida fosca i freda
i amb tu sentir
que no hi ha platja d'agost
ni festa major que la iguali

III

n'ets conscient
que aquest any
les ginesteres floriran
a mitja asta

IV

per una paraula teva
un so de quotidiana vitalitat
d'aquells que ens dèiem a diari
sense arribar-los a escoltar
un "aquesta camisa és tacada"
"aquests pantalons no fan joc"
"has dormit bé"
"saps que t'estimo oi?"
qualsevol d'aquelles paraules
que em permeti'n reviure't
dir-te preguntar-te disculpar-me estimar-te de cos real

V

torna'm
torna un minut

un instant
com un petó fugisser
un moment que em confirmi
algun dels dubtes que em bleeixen
digues-me que ens vam entendre
que fórem feliços

i com ens en vam fer de feliços

VI

no sé trobar el tros de tardor

que ens acomiada
no veig l'hora de dilluns

que ens allunya
no entenc la resta de vida

que m'espera sense tu
no vull aprendre ni créixer

després de l'adéu
no sense cap SÍ 

que ens convisqui plegats i eterns

VII

potser no mereixes que et digui res

però les paraules se m'escapen dels dits
per abraçar-te

VIII

no hi ha cap impossible
que ens faci possibles
no hi ha cap present
que buidi l'absència
no hi ha cap demà
que esmicoli la llàgrima d'ahir
ni un sola paraula
capaç d'exercir el dret d'amor
no hi ha cap espai on tu i jo
tornem al món
una rialla de colors

IX

em pertorba la distància infinita
que ens allunya
em crema la carícia

que ja no ens estremeix
tinc tota la por possible 

d'oblidar els petons certs
aquells que ens confirmaven

X

una pluja que eixampla la distància que ens distancia
un fred viu de matinades gebradores
un vent absurd que no sap contra qui bufa
unes nits que s'allarguen en silencis balbs
unes festes que s'omplen de falses llums
unes il·lusions de mainada pretesament màgiques
un escalf elèctric que no arriba al cor
unes capçades d'arbres despullats de primavera

tot això és el color del meu desembre
del meu desembre del dos mil catorze