Páginas

viernes, 9 de enero de 2015

creu i cara

creu

torno a ser el silenci escairat 
en una cantonada obaga
empresonat per una geometria
sense força per obrir l'espai
incapaç de fer sentir cants

torno a ser aquel vell jo
massa cansat per viure lliure


cara

queda un desig esmicolat
al marge del bosc
on viure és proesa individual
al marge del bosc
on cap rutina t'arrecera
al marge del bosc
sense carícia que et faci llar
al marge del bosc
on aixeques la infinita mirada
al marge del bosc
i l'aire és net i brillant i lliure
al marge del bosc

No hay comentarios:

Publicar un comentario