de paper ser
de tinta viure't
omplir quaderns
de colors solans i obacs
i en distància
llegir-te i aprendre't
clarejar els trossos de dubte
corregir tots els errors
ser-te immaculat
enamorar-te
per ser el millor escrit
del millor poeta
de la llengua més bonica
per ser-te un jo
que no defugis mai més
I viure't en la distància quan la carn ja no hi és i aquell cos que va ser en tu i amb tu mai no perdrà la teva essència, la que vas gravar a foc lent dins l'ànima.
ResponderEliminarQuin bell poema, déu meu.
mariona lorente