casament

una núvia vestida de carrer m'espera

en un altar guarnit de llibres
per oficiant l'home bo del poble
que s'entrebanca en les lectures
per testimonis dos joves coneguts
en cordades per cims innivats
per església la casa suficient
que ens ja ens feia de llar
sense cap pretensió de mas

per restaurant el menjador
amb taulons improvisats
i moltes cadires diferents
el xeflis fou regal de la família
què no envejava cap estrella
la vaixella senzilla de basar
perquè havia de ser de pedra
coberteria d'inoxidable estampat
amb les rebaves poc polides
i la cristalleria de vidre barat
del que dringa sord en xocar
el pastís de tres pisos
fou el regal d'un germà
que va marxar amb preses
perquè ell també havia d'estimar

fou un dia suau i transparent
d'una primavera madura
el jardí era paradís de flors i olors

la tarda es vinclava a l'horitzó

mentre el sol cansat es retirava

tot era planer en la poca cerimònia
miressis on miressis ella hi era
el tros més exquisit del paisatge

29 de maig de 2004