una negror carbònica empastifa camps i gent
són les cendres de vides fòssils mal cremades
barrejades amb sals de verins indigeribles
el món colgat entre sutge i egoisme
patim a crits però morim en silenci
passaran segles no gaires
la Terra renaixerà de les cendres
com ha fet tantes altres vegades
però cap humà en farà la crònica
el coet de magnats camí de Mart
es descompondrà entre l'hidrogen i l'heli
No hay comentarios:
Publicar un comentario