quinze silencis

N

no sé què dir-te
m'estic al teu costat
mirant-te
sentint-te
aprenent-te
en un silenci caut
que espera un contacte tendre

E

eren incapaços de conversar
només eren dos homes
i no hi havia cap dona
que els donés els arguments.

L

l'hagueren conegut
pels seus reconeguts silencis
però no el van sentir.

T

tenia una manera de ser silenci que feria

E

era tan pobre que estava sol
les seves paraules no tenien valor
només perquè ningú no les escoltava

A

allargues el silenci fins a la crueltat

R

recordes
quan les paraules amagaven pensaments
ens els fèiem saber amb silencis expressius

Q

qualsevol dels teus silencis
escriu tota la literatura del món

E

escriure el silenci amb faltes d'ortografia

E

escric
en una sola paraula hi caben infinits silencis
llegeixo
un silenci entre la infinitat de silencis
pregunto
és possible escoltar un silenci

A

aquell silenci explicava més coses
de les que volia escoltar

de les que podia escoltar

F

fer-me la idea de tu
en el silenci de les lletres que et descriuen
sense alè ni olor
en la cega absència que ens condemna

C

cada silenci diu una cosa diferent
a cada silenci escolto una cosa diferent

S

segueixo caminant a les palpentes
sense tu
desorientat
d'esma
busco vestigis de vida pels racons
per enyorar-te te enyoro els silencis

L

Les campanades transiten
per horitzons endreçats
que els udols dels gossos desgavellen

D

desenganyeu-vos
potser no tenia res a dir