Llançà

els passeigs amb un perquè sempre útil

anant per feina d'esquena al mar tranquil

acabar la gestió de cada matí

a la tarda prendre les planxes
caminar sobre les aigües en miracle
remar cap a les cales properes
la mar en calma ens ho feia fàcil
entre l'equilibri del cos i el silenci de l'ànima

de capvespre amb les xerrades sense contacte
sopars estelats amb llum d'espelmes

era regal de nits
sense concedir-nos plaers

sense fer-nos pecats

no vaig saber ser-hi
el paisatge ventat

el que testimonia el bes del Pirineu al mar

se m'escolà entre les mans
com totes les altres vegades