aquelarre

estranya la cançó cantada
a mitjanit amb cors d'udols
i lladrucs absurds
de fons el xiscla sord del xut
enfila el solo
que rebota entre l'horitzó
de capçades platejades
les ànimes confuses de foscor
i materialitat li fan de caixa

feu el cant de les bruixes
amb tots els conjurs memoritzats
dels llibres vells

baixa l'hora fins a la mitjanit
ara totes les màgies són certes
la lluna és plena
la sensualitat aflora la pell
els dimonis espantats

fugen a l'avern
mentre cornuts de calçotets bruts
bramen primitius roncs pertot
volen caçar-vos
per enveges vergonyants