de dia et somiava despert
i quan la nit ens jeia
t'alenava el clatell
et giraves
i m'abraçaves un "no em deixis"
et besava al llavis
un "com si fos possible"
ens eriçàvem encesos
i sotragàvem l'estança
amb la quietud del desprès
et besava
"un no em deixis"
i m'abraçaves
un "com si fos possible"
quan l'alba ens trobava silents
vivíem la traïció de la llum del dia
ens distanciava massa llarg
ens apartava massa tros
ens feia massa por
amb el crepuscle d'horabaixa
se'ns ponien totes les pors
la nit ens tornava plens
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.