mirada tendra d'independència

a la platja ventada de garbí
dos infants envolen un estel
el cel és recorregut pel traç
que arbitràriament indefinit
acaba prenent camins ferms
a baix corren i riuen tots dos
només els lliga a terra el fil

altres infants de peus secs
els envegen a la llunyania
no se n'estan i prenen estels
un i cent i mil i tots omplen cels
i ballen danses compassades
i representen xocs i accidents
es garbellen fils entre fils
i freguen mans de carícies
omplen l'aire de somriures
ballen la platja plena banyada
d'una música de cel estelat
amb una dansa de terra lliure