domingo, 19 de mayo de 2013

distants

no me'n surto
no sé veure't corpòria
sobrevivim una comunicació d'immediateses
que només transmet paraules
en no ser-hi
ens sentim desballestats d'amor
potser la distància ens protegeix
de no saber estar junts

en proximitat esdevindria cuc de seda
sobreviuria sobre les fulles de la morera del teu jardí
menjaria a tothora per inflar-me i esdevenir crisàlide
i en el seu temps
ser-te papallona destra que t'envola i et copula
i t'omple l'arbre de centenars d'ous a l'espera
de tornar-te a ser jo la propera primavera
en milers de jos repetits
però abans de l'espera el viatge la copula els ous i la primavera
regalar-te aquest mocador de seda
que guarneix el teu coll
i protegeix aquestes paraules teves
que no em saben cridar
ni quan em necessites

No hay comentarios:

Publicar un comentario