viernes, 3 de mayo de 2013

hipotèrmia

...fa créixer la teva olor d'hivern

cabdellats amb mantes militars que ens dallen la pell
insuficients no serveixen
ens abracem cercant les restes d’escalf voladís
sentim freds de silenci
només escoltem les pròpies tremolors
el glaç ens segresta
ens alenem l’un a l’altre diferint la mort certa
se’ns gebren cabells dits mans peus braços cames
els cossos se’ns desprenen a trossos
atanso els llavis de vidre per fer-te el darrer petó a la galta metàl·lica
me’l notes i descompasses el respir com per fer-m’ho saber
gaudeixo aquest darrer esforç que dóna pau a l’infinit hivern que ens espera
i a poc a poc ens apaguem molt a poc a poc
compartim aquest darrer moment de la vida
amb el plany de no haver-ho sabut fer fins ara
tot s’apaga
no et sento
no em sento
ja està

No hay comentarios:

Publicar un comentario