martes, 21 de mayo de 2013

indigents

marxar amb tu
fugir d’hipocresies
encendre encenalls de passat
en present viure't
en present simple i senzill
sense subjuntius
el regal dels déus que ets
anar-nos-en a un altre país
de llibertats diferents
esdevenir aliens
on la gent ens miri de reüll
es pregunti què ens parlem
en dies de primavera tova
buscar recer sota ponts i petons
o en els bancs dels parcs
i quan l’hivern nevi paisatges
escalfar-nos als túnels del metro
pidolar restes als que els sobra
trobar feines de curta durada i mala paga
envellir i morir de pressa
saber-nos límits i resistències
renunciar a tot i tothom
només per tu
saber-me teu a tothora
imprescindible
i en la plenitud de l’abraçada
assegut a qualsevol terra brut
de la ciutat més honorable
del nord net i fred
saber-me amb la dona més rica del món
tu
només tu

1 comentario: