jueves, 12 de septiembre de 2013

alba dos

fondre'ns en l'abraçada
ser un sol cos indestriable
que coneix els possibles
i ens fa incondicionals
delerosos d’apaivagar la història
farcida de mort prematura
ara ja donats l’un a l’altre
recerquem recers infinits
per pretendre vida eterna
ara sí el pas ferm ens arrossega
no s'atura la vida ni pel silenci
andaregem nits de carícies
de petons entre portals foscos
fent-nos indignes apostates
de totes les morals possibles
mentre batalls de campanes
repiquen horitzons d'esglésies
i udols de gossos desperten
els paisatges de lluna nova

l’alba ens mena al paroxisme


No hay comentarios:

Publicar un comentario