martes, 10 de septiembre de 2013

mort

em fon un foc fosc
sòlid silenciós amarg
que rau de llarg
en el gorg profund
de vores folrades
en paper de vidre
i viu d'ample
en la nit més negre
de llunes noves
plena de llops callats
i celísties ennuvolades
tot dol molt en el silenci
de la més irreversible
de les teves absències
sagno llàgrimes d'enyor
i l'ànima m'enceta
el cuitívol infern
des d'ara i per sempre
la vida sense tu
no té dret a dir-se així

No hay comentarios:

Publicar un comentario