via catalana després b

hi era i hi vaig ser

insignificant i  imprescindible

entre miríades immenses

amb les pells eriçades

les emocions contingudes

en despendre's les llàgrimes captives

es van saber riu per la munió

es van saber mar pel destí

hi era i hi vaig ser

sota l’ombra estelada

amb tots els iguals i diferents

amb una passió comuna

i l'orgull de pàtria prohibida
avergonyits pels dubtes d'abans

consternats per l’èxit d'ara

aquell dia vam deixar de ser seus

no ens havien merescut mai
fou una tarda de déus

vàrem anar-hi gent

hi vam trobar poble

i vam sortir-ne estat
i els infants amb els signes propis
jugaven distrets al somni
començava el primer dia
d'una vida nova i immensa