domingo, 6 de julio de 2014

a quatre mans

Eduard Cabús                                                       Sara Faiges



deixa que l'herba molla
acariciï els peus
fins que et sentis molsa

La gespa acaricia els meus peus,
i em sento part d'ella, la noto, sóc natura…

i arrela
i viu del substrat
i enlairat amb el baf
i sigues núvol
i passeja el món
i torna al jardí de gran

Sent de nou
Les aromes de la gespa
La flaire de les flors
La fortalesa dels arbres
L'ànima de la natura
Impregnat d’ella i torna

per adonar-te
que mai no vas marxar
que no hi va haver vida
més enllà del jardí
que els horitzons s'ajeuen
i tot és escrit
anem a omplir la vida d'història
fins que ens commogui

Cada petit gest
Cada petita acció
Marca la historia
I no tant sols del que ara som…
A cada passa torno
A aquest Jardí
D’on a més de flors i d'arbres
Estic jo
I on quan hi sóc
Els versos surten
Mot rere mot

és fàcil fer versos
des de l'escenari del jardí
el genèric
el que recull tots els jardins
i que ens pren
compartir-ne de propi

sóc més de mirar la merla
i escoltar el seu cant
i maldar un xic els tres tudons
que m'han despullat el fruiter

No hay comentarios:

Publicar un comentario