jueves, 3 de julio de 2014

et sé absent


petons absents perquè no s'han fet
carícies fredes que no estremeixen cap cos
paraules obagues que no composen poesia
l'amor erm incapaç de germinar vida
la solitud forçada esbudella en angoixa
t'omple de mal innoble i et tortura ple

l'enyor és càustic i bleïdor
decolora les imatges servades
fa desaparèixer els paisatges
on hi havia cridòria de jocs de platges
queda un horitzó pla d'oceà quiet
on hi havia boscos de verds tendres
queden deserts de pedres aspres
s'amalgamen els retrats familiars
rera aquell passat que s'oblida
t'aferres a una ombra de present

és de bojos sentir tant i somiar futur

No hay comentarios:

Publicar un comentario