martes, 22 de julio de 2014

ajuda'm a viure

ajuda'm a viure
ara que arrossego
les velles basardes
i ensumo la mort
lluïda de fulles ermes
prego litúrgies atàviques
ineptes de taumatúrgia 
perdo l'hora del futur
i em faig massa finible 

ajuda'm a viure
jo ja no tinc forces
per fer-ho sol
fem-nos feliços
descobrim-nos
rere la ganyota obaga
aquella alegre rialla
de quan érem tendres
i crèiem en el món
canviant de cada dia
dels nens sense por
que jugaven immortals
a la recerca de neu
a les muntanyes altes
o corrien la platja infinita
que les marees amagaven
cada dia de la infància





No hay comentarios:

Publicar un comentario