mal

em faig dels teus dolors
sofreixo les teves venes
cremades de sang de sofre
la medecina t'embruta
no sap sanar ni calmar
perds identitat cabell i forces
el mal et descobreix
racons de cos que no et sabies
t'acompanyo en la lluita
mentre et veig consumir-te
la pell et fa de llençol

per cobrir ossos

i òrgans castigats

quasi mortalla
queda poc cos

però encara hi és
queden poques forces
però encara són lluita
i fins al darrer alè de vida
que tu i només tu diràs prou 

amb una dignitat gran com el cel

llavors l'amor i la mort

tindran el darrer sexe

i el millor orgasme