domingo, 5 de octubre de 2025

artemísia

eren temps pandèmics
amb les ànimes enclaustrades
entre la infecció i la por
fou moment de xerraires salva-móns
disposats a fer més fama que or
prenent per premi la vanitat
tenien tots una prescripció màgica
cada un d'ells la seva
que solucionaria de tots els mals

al poble algú va fer arribar
un planter ple plançons d'artemísia
ens havia de fer forts contra la malura
i per a tan noble fi se'ns va dir
que n'agaféssim tres per foc
vaig ser el darrer d'arribar
amb escepticisme i curiositat per igual
quedaven només dos plançons
tots dos febles i un d'ells trencat
no aixecaven dos dits de terra

els vaig plantar en bon compost
van arrelar amb eficàcia
i en poques setmanes 
es van fer més altes que jo
l'olor em va seduir des de l'inici
i en feia infusió d'agradable amargor
al setembre van florir de flors xiques
a l'octubre van fer grana invisible

han passat cinc anys de tot plegat
la malura aquella 
és dòcil i dominada  
i l'artemísia que poca feina
va fer entre tanta conquesta 
és de les herbes que dominen el prat
passejo entre la seva inconfusible olor
i pateixo per si he obert la porta
a una nova invasió subtil

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.