somni

irromps en el silenci
com una ombra sense destí
sento el vibrar del teu pols
en l'aire trèmol
és estiu roent
però els calfreds recorren la nit
no et distingeixo prou
però et sé
et reconec de les nits delerades
però també d'alguna estremida
quan el malson t'esclatava en crit
que enlairava els estols de l'horitzó
els meus dits fugissers
no saben on pondre's
no gosen tocar-te
per no eclipsar cap sensació
i en el dubte et perds
el despertar em pertorba
el cor em batega

a la velocitat del fetus
el panteix alena tota l'estança
ningú per testimoni
com a tots els somnis
només jo
peixent un deliri que m'ompli de tu
perquè estar-ne sense és boig