has vist el món amb les taques
grosses com el llenç que les recull
no hi ha res més evident
que els colors suaus i freds
amb què s'omplen les teves obres
res millor per a la poderosa estètica
que les textures comunes i industrials
amb elles has construït una essència
la beutat fuig de la teva obra
com ho fa de tots els diaris cada dia
i aquí rau la seva estranya bellesa
els quadres criden una aspre tristor
en ells hi ha l'expressió de la mort
des del motiu mineral amb què dius
fins a la quietud pètria que evoquen
són del món que no té perquè riure
del mateix món que no té amb què riure
són un crit humà més de supervivència
m'hagués agradat saber-te estimar
però no vaig saber com fer-ho
m'hagués agradat saber-te estimar
però no m'hi vaig veure amb cor
m'hagués agradat saber-te estimar
grosses com el llenç que les recull
no hi ha res més evident
que els colors suaus i freds
amb què s'omplen les teves obres
res millor per a la poderosa estètica
que les textures comunes i industrials
amb elles has construït una essència
la beutat fuig de la teva obra
com ho fa de tots els diaris cada dia
i aquí rau la seva estranya bellesa
els quadres criden una aspre tristor
en ells hi ha l'expressió de la mort
des del motiu mineral amb què dius
fins a la quietud pètria que evoquen
són del món que no té perquè riure
del mateix món que no té amb què riure
són un crit humà més de supervivència
m'hagués agradat saber-te estimar
però no vaig saber com fer-ho
m'hagués agradat saber-te estimar
però no m'hi vaig veure amb cor
m'hagués agradat saber-te estimar
Núria Guinovart
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.