foll

fou de tots el primer dia
el mirall em deixà de fer cas
prenia cos al marge meu
no seguia les meves ordres
en aquell nou moment incert
vaig intentar viure la seva vida
amb la sensació que era la certa
però la freda làmina vidriada

em barrà el pas amb fermesa
no trigà a enfosquir-se tot
com la cova fosca de Plató
van desaparèixer les imatges
la meva identitat s'escolà
en una dimensió inimaginable
de llavors ençà soc anònim
pateixo en soledat i la pateixo
conscient que la vida és allà

amb els somnis i els malsons