petó

i ens vam beure la nit
negre com el vi
fins quedar ben beguts
de nit i de vi
esperàrem la blanca alba
per fer-nos promesa
d'eternitat sencera
tot era molsa tendra
vam viure una vida
de poncelles tímides
de flors esgrogueïdes
de grana abundosa
de cereals tropicals
arribaren les tardors
rogenques de fulles
i en ser els arbres nus
la neu dels cims
s'escolà a les valls
ens colgà els somnis
i ens glaçà els silencis

tot aquell tros de vida
passà en la curta estona

que durà el petó ple de tu