gaudir de la zona de confort
dir prou a la pertorbada vida
arribar a l'edat de les coses fetes
amarar-me de descans intens
buscar feines intranscendents
amb goig de deixar-les a mitges
permetre que la vida s'escorri
mentre el vent gronxa records
amb l'esper que no s'esbravi gaire
que cap torb no n'atupi la brancada
i no en faci caure fulles i rames
i no em tombi la història per terra
i tot sigui un indestriable compost
fornidor de vida de primavera
ja sense mi i sense identitat
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.