soledat

fa temps que m'he avesat
al silenci ferri i acerat 

de la nit llarga i fosca
ara ja és intranscendent
i per molt que casa s'ompli
de cadàvers de somnis
que udolen com fantasmes
des de les golfes cendroses
ja no em fan cap por
tot és casolà i quotidià
els sobrenaturals són de paper
com carcasses d'arna
fixades a teranyines de pols

quan el aires no corren

les estupideses em fan xala
en la poca festa que queda