al·lota

per què m'has convertit en sal?
sempre t'he estat fidel a tu i obedient al marit
sé que no podia mirar enrere
però com volies que ho evités?
allà hi deixava els pares i la germana
i una neboda de vuit anys amb rínxols d'or
tampoc no eren tan mala gent
el seu delicte fou viure en una ciutat difícil
i no tenir prou cames per fugir-ne

per què m'has convertit en pedra?
només era dona i feble i pobre
en una ciutat absurda i pudent
el camp no ens va donar per viure
les secades i aiguats ens van colpir

una i una altra vegada tot era erm i fam
algú va parlar amb els pares

de la ciutat com esperança

hi van fer cap perquè no tenien opció

allà ens van criar i viure i prosperar
ara la destrueixes per no sé quins pecats
no vas evitar les secades ni les riuades
no vas moure un dit contra la misèria

ni la fam de quan érem a la terra erma
i ara els cremes la vida per menudeses 

per què m'has convertit en estàtua?
tu que ets fort i ric i mascle
de poder infinit i bondat certa
no podies destriar el pecat de la virtut
calia passar-ho tot i tots pel broc gros?
la meva neboda de vuit anys i rinxols d'or
era molt més innocent que tu
ara crema en el sofre del teu caprici
els pares que ho van fer tot per nosaltres
ara només són carbó i cendra

i sí! els dedico la meva darrera mirada
amb sacrifici de la pròpia vida
a ells que sempre m'han dit pel meu nom
el que tu no t'has dignat mai a esmentar