fetus

no és l'oreig que bressola

els nostres somnis

és la tramuntana que pertorba

i encén malsons
bufa desbocada i incansable

la seva fressa fereix quietuds

i enceta ànimes de bogeria
de petit vaig aprendre
de la por es conjura
sota els llençols de cotó fi

si és estiu

sota les mantes de llana picant

si és hivern

m'hi arrauleixo encara

com quan era fetus