arítjol

s'emparren els arítjols de terra al cel
fan el camí dels arbres
prenent els troncs per carreteres

s'abracen a les capçades
les seves fulles tenen forma 

de cor i fletxa de Cupido

però tenen punxes pertot

són de filat punyent
també saben fer circells 

que els aferren a tot el que enfila

creixen en sarments escarransits
tan llargs com cal

claven en terra arrels profundes

llargues com els sarments

els cal allargassar-les per trobar saó

a casa plou malament i poc

fan quan toca

rams de flors boniques i discretes

que acaben en raïms de joguina

no sé si metzina o medecina

en els boscos més vells

els filats s'entreteixeixen

en espesa cortina

prenen aspecte de boira verda

i aire fantasmagòric

estigueu-vos de travessar-los

o quedareu macats pertot

les ferides a cames i braços 

assenyalen els meus fracassos