guerra

vesteix de dol la ginestera

romers i rudes i farigoles

s'ungeixen en vestit de mortalla
la melissa pren regust de càmfora

els insectes pasturen entre la pólvora

cabirols i senglars sollen la carretera

és la guerra i el seu silenci

pren semàntica de defensa

carreguem la vida a l'esquena
fugim cap a l'etern exili

cap esperança només frontera
no hi ha temps per herois
ni tenim esma de màrtirs
a l'horitzó un diaca novell

toca campanes equivocades