fred

el fred viu em dalla

la carcanada de fit a fit
regust de marbre i sal
no hi ha ni un bri d'escalf
ni a l'espai ni en el temps
queda molta nit per patir
i tu no hi ets

en el deliri
obro l'abric i t'embolcallo
en una abraçada franca
que em recupera un tros de tu
t'oloro la suor quasi present
i aquell floral del teu cabell
sento els nostres pits besant-se

el tremolor em desperta
no sé quant trigaré
a no ser-hi
a estar amb tu